Els dos grans escriptors mallorquins Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel es van escriure des de la joventut del segon. Cartes que mostren una estreta relació de complicitat, d’ajuda i de col·laboració que, amb els seus estius i els seus hiverns, va durar fins la mort de Villalonga. En la seva extensa correspondència podem transitar per reflexions vitals, pel retrat de la vida cultural de Ciutat de Mallorca i de Barcelona dels anys 60, i per les trifulgues i els rerefons de premis literaris, jurats i editors.