Añadir nuevo comentario
intèrprets Míriam Alamany Isabel I, reina d'Anglaterra / Jordi Banacolocha Amias Paulet, cavaller, carceller de Maria / Sílvia Bel Maria Estuard, reina d'Escòcia / Àlex Casanovas Robert Dudley, comte de Leicester / Carles Martínez William Cecil, baró de Burleigh / Fina Rius Hanna Kennedy, dida de Maria / Marc Rius Mortimer, nebot de Paulet - Melvil, majordom de Maria
escenografia Max Glaenzel / vestuari Mercè Paloma / caracterització Toni Santos / il·luminació Kiko Planas / so Jordi Bonet
ajudant de direcció Antonio Calvo / ajudants d'escenografia Josep Iglesias i Jose Novoa / ajudanta de vestuari Núria Cardoner / alumne en pràctiques de direcció de l'Institut del Teatre Juan Manuel Rodríguez
construcció d'escenografia Tallers d'Escenografia Castells s.l. i Pascualín / confecció de vestuari Epoca
producció Teatre Lliure
espectacle en català
durada aproximada 2h. sense pausa
programa de mà en braille disponible a la taquilla
15/05 col·loqui amb la companyia després de la funció
espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure
seguiu #mariaestuard al twitter
de dimecres a divendres | 20:30h. |
dissabte | 17:30h. i 21h. |
diumenge | 18h. |
tarifa a | |
entrada general | 29€ |
compra avançada (abans de la data d'estrena) |
26€ |
dimecres i dissabte a la tarda (dies de l'espectador) |
22€ |
NOU! Tarifa Plana Abonats |
20€ |
amb descompte* (excepte els dies de l'espectador) |
24,50€ |
NOU! Carnet Jove i menors de 25 anys tarifa última fila (en determinades funcions) |
15€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el carnet + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.
“Crec que el cara a cara apassionat i apassionant entre Maria Estuard (Sílvia Bel) i Isabel I (Míriam Alemany) que es duu a terme al Lliure de Gràcia el recordarà la meva mala memòria per la mateixa raó per la qual aquesta memòria recorda prou bé l’idèntic combat verbal que el 1990 hi hagué entre Anna Lizaran i Maife Gil. (···) Per si calgués, que no cal, l’escena fóra la revàlida de Sergi Belbel com a expert director d’intèrprets, a més de confirmar el gran ofici de Míriam Alemany i de coronar Sílvia Bel al capdamunt de l’star system format per una corrua d’esplèndides actrius locals. (···) Com a director, Belbel ha aconseguit un adequat moviment d’intèrprets, enmig de la suggestiva escenografia de Glaenzel.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)
“La versió de Sergi Belbel manté l’estructura original i conserva íntegrament l’acte de la confrontació personal entre les dues reines, però molt encertadament posa l’èmfasi en les decisions polítiques per sobre de les traïcions amoroses, ja que les primeres remeten fàcilment i sorprenentment al món dels nostres dies. Aquesta és una versió àgil i dinàmica que referma una eloqüència i dialèctica que no fa estrany a Shakespeare (···). Sílvia Bel fa un bon paper barrejant orgull, dignitat i intel·ligència. Molt bé també Carles Martínez, tot i passar-se de voltes en alguns moments que fins i tot provoquen riures. Brillant Fina Rius en el seu breu paper de diada. Esplèndid l’espai escènic (Max Glaenzel) i el vestuari (Mercè Paloma).”
Santi Fondevila (Ara)
“És un dels muntatges més reeixits, impressionants i emotius de la temporada, amb un èxit aclaparador tot i la dificultat de l’obra, l’esdeveniment ja assoleix dimensions històriques. Sergi Belbel, el director, ha fet una lectura subtilíssima de l’obra, amb alguns moments escènics absolutament enlluernadors que permeten reviure aquella màgia indescriptible del Lliure que el va convertir en un centre de referència del teatre europeu. Ha comptat, en aquesta aventura amb un equip d’actors i actrius d’un talent i una professionalitat espectaculars. Però sobretot permet d’assistir a la revelació fulgurant de Sílvia Bel en un paper de dimensions titàniques i convertida, per a qui encara no ho sabia, en una de les bèsties escèniques més indiscutibles del nostre teatre. (···) La tropa del Lliure, amb la Bel al capdavant, han retornat a la vida i a l’actualitat més extrema un monument del teatre europeu de tots els temps. No s’ho perdin.”
Xavier Antich (La Vanguardia)
“L’espai escenogràfic que ha creat Max Glaenzel amb lleugers i subtils canvis acompanyats de suggerents efectes de so de Jordi Bonet i d’il·luminació de Kiko Planas –una pluja de fulles seques, un llum penjant en trapezi, una taula, tretze cadires nobles envoltant l’escena i un túnel amb escales– fa que el discurs de Friedrich von Schiller versionat per Sergi Belbel arribi als espectadors amb una polidesa exquisida que, sense perdre la força de l’original, no se li fa gens estrany. (···) L’obra no fa res més sinó refermar la capacitat dramàtica de l’actriu Sílvia Bel (Maria Estuard, reina d’Escòcia) i no redescobreix pas, però sí que situa també en el seu autèntic potencial, a vegades amagat sota una falsa etiqueta d’humor, la també capacitat dramàtica de l’actriu Míriam Alemany (Isabel I, reina d’Anglaterra). El seu duel és una de les posades en escena antològiques que no decebrà cap dels espectadors. El repartiment –només hi ha cinc intèrprets més–, ha estat tractat meticulosament i funciona sense cap trencadís, malgrat que alguns d’ells fan diversos papers. (···) La interpretació i la posada en escena no fan perdre ni un dels 120 minuts clavats, sense entreacte, que dura l’obra. I l’estilisme escenogràfic i de vestuari de l’actual versió mostra l’evolució de l’escola, en un quart de segle, des de la neutralitat que va reflectir Fabià Puigserver el 1990 en la versió que va dirigir aleshores el desaparegut Josep Montanyès.”
Andreu Sotorra (Clip de teatre)
“Una direcció sòbria i amb el vent a favor per una fenomenal escenografia de Max Glaenzel. És un dels encerts d’aquesta Maria Estuard pels seus cops d’efecte. (...) Belbel no amaga la seva fascinació pel personatge de Maria Estuard, i Bel li correspon amb un treball de premi. Regna com la dona passional, culta, bonica i empresonada per Isabel I. (···) El combat dialèctic també enfronta la reina escocesa amb el conseller i tresorer d’Isabel, un magnètic Carles Martínez que impregna el seu personatge de la intriga i la negror precises. És un altre puntal d’un repartiment en què també destaca la solvència d’Àlex Casanovas, un actor sempre infal·lible i que ja va ser a la versió de 1990, i la veterania de Jordi Banacolocha i Fina Rius al costat del jove Marc Rius.”
José Carlos Sorribes (El Periódico)
“Esplèndida Estuard d’una Sílvia Bel que diu el text calculant amb forma precisa l’entonació –i, si voleu, la capacitat manipuladora- que requereix cadascuna de les seves paraules. I que sap ser règia, fins i tot quan ens mostra la seva fragilitat farcida d’una culpabilitat que s’ha guanyat a pols, si ens posem a analitzar fredament cadascun dels seus actes. (...) Belbel l’encerta també a l’hora de convertir l’espai escènic en una austera presó, que no deixa de ser-ho ni quan el bosc fa que la terra es converteixi en una catifa de fulls secs que aviat serà regada amb sant reial.” Ramon Oliver (La Vanguardia, Què Fem)
“Excel·lent treball actoral en el qual destaquen les dues actrius que donen vida a les reines enfrontades, la bella Sílvia Bel que encarna a una emotiva i infortunada Maria Estuard intrigant per salvar la vida, i l’esplèndida Míriam Alemany, que dóna el do de pit per encarnar a Isabel I d’Anglaterra, dubitativa però implacable a l’hora de defensar els seus drets al tron anglès. (···) També s’ha de destacar la realització d’una escenografia minimalista que potencia l’efectivitat de l’obra.”
Jorge Pisa (blogculturalia.net)
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
-
Maria Estuard
© Ros Ribas
La memorable batalla de reines de Schiller, el drama històric i polític que obria el romanticisme del segle XIX, segons Sergi Belbel i amb Míriam Alamany i Sílvia Bel de protagonistes. Anglaterra i Escòcia, més que vigent.
Amb l’ajut de nobles del seu seguici, Maria Estuard, reina d’Escòcia i presonera al castell de Talbot per ordre de la seva cosina Isabel I d’Anglaterra, conspira per salvar la vida i recuperar el poder polític. Un enfrontament entre dues reines, dues religions, dues nacions, però també, i sobretot, entre dues dones amb poder.
Vint-i-cinc anys després del muntatge de Josep Montanyès al Teatre Lliure, amb les esplèndides Anna Lizaran i Maife Gil al capdavant, volem revisitar una obra cabdal de la literatura dramàtica europea. Sílvia Bel i Míriam Alamany seran Maria i Isabel, respectivament.
En un moment de convulsions polítiques, a casa nostra i a tot Europa, és bo reinterpretar aquells clàssics que ens recorden que la lluita pel poder (polític, social, religiós) ha estat sempre plena de conspiracions, males arts, jocs bruts i també això que ara anomenem ‘personalismes’. Dues grans dones, representants de dues grans nacions dins un mateix territori, s’enfrontaran acarnissadament per veure qui domina qui.
Plantegem una nova lectura del text de Schiller condensada només en set personatges i anant a l’arrel del conflicte, tant polític com humà.
Sergi Belbel