Añadir nuevo comentario
intèrprets Marta Aran Míriam / Oriol Casals David / Muguet Franc Dàlia / Laura López Bárbara Bonay / Albert Pérez Narcís Munt
escenografia i vestuari Albert Pascual / il·luminació August Viladomat / espai sonor Arcàdia
ajudant de direcció Maria Casellas
producció Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions S.L.)
amb la col·laboració de Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt
amb el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Girona
agraïments Guillem Motos, Clara Gispert, Albert Arribas, Marc Rosich, Albert Prat, Víctor Muñoz, Guillem Rodríguez, Q-Ars teatre i Nau Ivanow
espectacle en català
durada aproximada 1h. 50' sense pausa
24/04 col·loqui amb la companyia després de la funció
seguiu #sotalaciutat al twitter
de dimecres a divendres | 21h. |
dissabte | 18h. i 21:30h. |
diumenge | 18:30h. |
tarifa b | |
entrada general | 23€ |
compra avançada (abans de la data d'estrena) |
21€ |
dimecres i dissabte a la tarda (dies de l'espectador) |
18,50€ |
NOU! Tarifa Plana Abonats |
17€ |
amb descompte* (excepte els dies de l'espectador) |
19,50€ |
NOU! Carnet Jove i menors de 25 anys tarifa última fila (en determinades funcions) |
12€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el carnet els jubilats, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.
“Sota la ciutat és una radiografia gens complaent, al contrari, un mirall ben realista del joc de les aparences que és el món de la cultura, centrant-se so- bretot en el teatre. Perquè David i Dàlia, ell com a escriptor i ella com a actriu, entenen ‘fer coses extraordinàries’ lligat al concepte de creació. No és inútil dedicar-se a crear –reivindicar el teatre honest i no el benpensant per a ulls burgesos– en un món de finalitats productives? (···) El veterà director de teatre que interpreta Albert Pérez, immers en una altra frustració, [és] el creador revolucionari, una patum del passat, víctima de l’oblit, i que no ha sabut o no ha volgut adaptar-se a un present que entén la cultura com un aparador i que l’allunya de conceptes com ara l’art, l’honestedat i el compromís, per entendre’s només amb els valors d’un negoci. (···) El collage es completa amb l’artista, paradigma de la modernitat: amb milers de seguidors a Instagram, que es fa una foto amb un llibre de Hemingway –que ‘sempre queda bé’– i que coneix tothom i tothom coneix perquè, del que es tracta ara en la cultura, és de ‘ser vist i de si t’han vist; un altre tipus d’hipocresia. I evidentment la façana serveix per ocultar la solitud. (···) Sota la ciutat es desenvolupa en un to de drama però endolcit amb frases sarcàstiques, un humor que aproxima la història a l’espectador; un molt bon text teatral, crític amb la societat que ha deixat de fer ‘coses extraordinàries’ i que ens recorda que potser val la pena no deixar d’intentar fer-ne."
Gemma Busquets (El Punt Avui)
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
-
Sota la ciutat
© Alba Lajarín
Llàtzer Garcia i la companyia Arcàdia porten a escena una Barcelona de somiadors i derrotats. Ciutat viscuda, oblidada, retrobada.
Aquella nit devia passar alguna cosa excepcional perquè la Dàlia i en David es replantegessin el rumb de les seves vides i decidissin fugir del lloc tediós i provincià on vivien. Un lloc que no els havia permès complir els seus somnis i ambicions.
És una llàstima, però, que en arribar al seu nou destí no es trobessin cap home que els digués alguna cosa semblant a... “S’ha de ser molt fort en aquesta ciutat per poder destacar”.
Sota la ciutat és una crònica de les il·lusions perdudes. Hi apareixen uns personatges obstinats a donar un sentit extraordinari a les seves vides per sortir de la trampa de la mediocritat. I aquesta obstinació, la comparteixen tots els caràcters aquí reunits: tant els que són a dalt de tot i estan desesperats per mantenir-se al seu lloc, com els que lluiten desesperadament per arribar-hi. Els que ja han caigut només poden aprendre a assaborir el plaer de la derrota.
També hi apareix una ciutat, amb més ombres que llums. Aquesta ciutat és Barcelona, més concretament el carrer del Diluvi. Els personatges que hi surten són persones que un dia vaig conèixer i d’altres que potser algun dia coneixeré. I l’època, com que no ho puc entendre d’altra manera, és l’actual.
Llàtzer Garcia