Gira tu dispositivo para visualizar esta web.

Si ves esta pantalla en el ordenador, prueba a reducir el zoom.

Dona no reeducable

de STEFANO MASSINI direcció LLUÍS PASQUAL
Gràcia
del 23 de setembre al 3 d'octubre i del 15 al 22 de juny
Temporada 2015 - 2016

Añadir nuevo comentario

intèrpret Míriam Iscla

veus en off Miquel Cabal, Xènia Dyakonova, Lluís Marco i Manuel Nuñez Yanowsky

traducció de l'italià Lluís Pasqual / textos en rus Xènia Dyakonova / il·luminació Xavier Clot / vídeo Leo Castaldi / so Igor Pinto

ajudant de direcció Juan Carlos Martel Bayod

producció Teatre Lliure

agraïment especial Lluís Marco

els drets de representació d'aquest text són propietat de Zachar International

espectacle en català
durada aproximada 1h. 10' sense pausa

dissabte 18/06 Àgora Lliure - UPF: La veritat té un preu
conversa amb Carme Arenas i Llibert Ferri moderada per Cristina Mas

19/06 col·loqui amb la companyia després de la funció


seguiu #donanoreeducable al twitter

Horarios 
de dimarts a divendres 20:30h.
dissabte 17:30h. o 21h.
diumenge 18h.
   
ATENCIÓ funcions alternes amb CRECENUNSOLDÉU
23, 25, 29 de setembre i 1 d'octubre 20:30h.
26 de setembre i 3 d'octubre 21h.

Precios 
tarifa a  
entrada general 29€
compra avançada
(abans de la data d'estrena)

26€
dimarts i dimecres
(dies de l'espectador)

22€
NOU!
Tarifa Plana Abonats

20€
amb descompte*
(excepte els dies de l'espectador)

24,50€
NOU!
Carnet Jove i menors de 25 anys
tarifa última fila
(en determinades funcions)
15€

*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el carnet els jubilats, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.

Dona no reeducable - col·loqui

Crecenunsoldéu / Dona no reeducable - trailer

Crecenunsoldéu / Dona no reeducable - roda de premsa

La premsa ha dit 

Dona no reeducable és un text sagnant, colpidor, sobre les cròniques i entrevistes amb soldats, coronels i habitants txetxens d’Anna Politkóvskaia. (···) L’obra de Massini recorda un reportatge periodístic d’alt nivell literari amb acurades i terribles descripcions dels horrors que presencia Politkóvskaia. Però el millor sens dubte és com transmet la passió de la periodista pel seu ofici, el compromís per revelar la veritat. Míriam Iscla fa un treball esplèndid, emocionant. L’actriu ha fet seu el caràcter de la periodista, ha entrat en el moll de l’os del que era la seva raó de viure i esdevé una sensacional mèdium que ens explica i viu els fets en primera persona del singular, mirant-nos als ulls. Una funció imprescindible, per més que en sortim horroritzats.
Santi Fondevila (Ara)


“Iscla construeix un personatge viu i apassionant, compromès amb el seu ofici, amb la necessitat de revelar la veritat que la durà a ser assassinada. Genial en el seu moviment, la veu, la força interpretativa, la capacitat per transmetre’ns l’horror... Palestina, la franja de Gaza, intifades, Txetxènia... Lluís Pasqual, per inaugurar la temporada del Lliure, ens enfronta amb un nou autor, amb unes situacions contemporànies, amb dos textos difícils i apassionants que ens parlen de l’ara i aquí. Tot i la irregularitat de l’interès de les dues peces, només podem aplaudir-les.”
María José Ragué (El Mundo)
“Míriam Iscla es transforma en la interpretació de Dona no reeducable. Encarna Anna Politkóvskaia i, estigui refugiada en la taula de treball o exposant diapositives que alerten de la precarietat del poble txetxè, va teixint les escenes com si fossin articles independents. Però sempre amb el mateix paisatge de fons: la impunitat i l'abús de poder del Kremlin i el silenci vergonyant de la comunitat internacional, que la convida a hotels amb aigua calenta per pronunciar conferències. Interpretat amb honestedat, cap quadre sona sobreactuat; tot és vida."
Jordi Bordes (El Punt Avui)
"L’estructura de la peça, que té el suport puntual de recursos multimèdia, és menys estàtica. Hi topem de ple amb el conflicte txetxè, amb la crueltat institucionalitzada, i amb la misèria dirigida des de l’Estat. La periodista s’enfronta als militars, pregunta, insisteix, però la vida és ja un organisme policial en el qual només pots acabar essent titllat de traidor. L’existència no té més valor que el cos a la intempèrie, i la tortura es converteix en una simple avantsala del tret final. El que fa Iscla en escena (saben quan un actor no interpreta sino que ‘es converteix en’?) és majúscul, potser el millor paper que en recordem, d’una actriu que traspira veritat pertot."
Albert Lladó (La Vanguardia)
Dona no reeducable és un text angoixant. No es pot suportar. És com si cada frase ens anés retirant l'alè o estrenyent el cor. Parla de caps tallats i penjats com un trofeu, de violacions, de cossos a miques... dels horrors més insuportables. I és una història de debò, una veritable baixada als inferns que ens colpeja sense aturador a la nostra butaca del Lliure de Gràcia. Tenim, però, una defensa: de tant en tant, com si volguéssim donar-nos una treva, veiem a la Míriam Iscla, actriu, transformada en la periodista Anna Politkóvskaia o en altres veus que ens expliquen l'horror. No és una sorpresa, ja ens ha demostrat altres vegades la seva immensa talla com actriu, però aquí arribem a veure com la seva cara es va transfigurant en paral·lel amb el que explica. (···) Aquest espectacle atrapa com un iman. Una història/denuncia que mereix la millor nota. Bé, i a la Míriam Iscla, en un treball que us costarà d'oblidar.
Teresa bruna (recomana.cat)
“Parlo del text angoixant i potent en què Stefano Massini ha abocat tot allò que s’ha de saber d’Anna Politkóvskaia; tot allò que la periodista russa, assassinada a causa del seu coratge, estava decidida a fer-nos saber.”
Furio Colombo
“Molta atenció a les històries dels artistes de sempre i també a les de la llibertat individual dels nostres contemporanis, Stefano Massini non podia deixar-se escapar la set de llibertat d’Anna Politkóvskaia, castigada amb el martiri a la Rússia de Putin. Vet aquí en escena, un any després del seu assassinat, un text, o més ben dit un memorandum, que ens il·lumina els esdeveniments de la seva vida però també la història de Txetxènia, que porta tres segles lluitant amb l’invasor rus… I a la ment del qui mira no es concedeix ni un instant de pausa, en embranzida cap a l'increïble malson de la realitat.”
Franco Quadri (La Repubblica)

“Stefano Massini, dels articles i els diaris privats d’Anna Politkóvskaia, n’ha estret un memorandum compacte, apassionant i alhora terrible. Fulls d’un quadern imaginari en què els fragments de reportatge sobre Txetxènia es recomponen en un fresc ensangonat. El to és directe, de crònica que rebota, i el Memorandum trasncorre veloç, implacable, cap al seu famós final. Partitura descarnada i esgarrapada. Esmolada com un dolor no esborrat. Retrat indiscret de la Rússia contemporània i de la seva ferotgia envers els eus millors fills.”
Rossella Battisti (L’Unità)


“El jove dramaturg italià, tantes vegades aplaudit per les seves peces, s'ha basat en un conjunt d’entrevistes, cartes i fragments de diari que torna més literaris i teatrals, sense escatimar-ne l'horror i la lucidesa a l’entorn dels homes dels dos bàndols que s’esqueixen. Construeix, amb un ritme sostingut i variat, un moviment dramàtic a l’alçada del compromís d'Anna Politkóvskaia.”
France Clarinval (Le Quotidien du Luxembourg)

“Stefano Massini construeix un muntatge de textos a partir de notes, d’entrevistes, de correspondencia. El conjunt constitueix una mena d'homenatge contínuament apassionant, rítmic i variat, en el qual els fets dits amb una certa distància deixen comprendre l'horror de la guerra, la violència d'un règim autoritari i el coratge increïble d’una dona determinada, que no recula mai davant de la necessitat de fer sentir la realitat dels fets i de situacions ocultades al seu país.”
(Télérama, París)


“Ja era hora. Necessitàvem conèixer millor aquesta gran figura de la primeria del nostre segle xxi per poder-la vorejar, mitificar... recuperar? Ja s’havien emparat del seu nom dos espectacles de teatre de més o menys feliç memòria, un simple pretext cada vegada. Aquí això no passa. Ens faltava un jove autor italià, Stefano Massini, i el seu traductor belga, Pietro Pizzuti, per deixar per fi de donar voltes al cas i escriure, no una biografia, una reconstrucció històrica, sinó un "memorandum teatral a propòsit d’Anna Politkóvskaia" basat essencialment en els actes i els escrits de la periodista que coneixia bé el seu tema i el sabia tractar amb mestratge!”.
Suzanne Vanina (Rue du théâtre, Brussel·les)

Segon monòleg de l’italià Stefano Massini: Dona no reeducable, que tracta de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè. Les funcions  s'alternen amb CrecEnUnSolDéu, que tracta la vida quotidiana a la franja de Gaza, durant el setembre (consulteu els horaris), i al juny també la podeu veure.

Premi Butaca 2016 al Muntatge de Petit Format


La curiositat per Stefano Massini, aquesta nova veu del teatre europeu, em va portar en molt pocs dies a posar-me en contacte amb ell, a llegir-me els seus textos que no coneixia. L’autor que ha enlluernat els espectadors aquesta temporada amb Lehman Trilogy havia escrit feia tres anys, en homenatge a la periodista russa Anna Politkóvskaia, assassinada per l’anomenat terrorisme d’estat, un text: Dona no reeducable. Em va semblar que amb aquest segon monòleg, també extraordinari, i que també tenia la cara i la veu d’una actriu, Míriam Iscla, podíem enriquir encara més aquest nou diàleg dels nostres espectadors amb l’autor. I així hem fet el que abans se’n deia un programa doble. Decisions gairebé sobre el terreny, tal com semblen escrits els dos textos de Massini. Teatre d’urgència. Urgents. Necessaris.
Lluís Pasqual

 
Días de función 
CAPTCHA
Esta pregunta es para probar si eres una persona y prevenir envíos automatizados de spam.
Image CAPTCHA
Introduzca los caracteres que aparecen en la imagen.