Añadir nuevo comentario
intèrprets
Boris Cartes Steve / Eduard Farelo Ron Jones / Malcom McCarthy Norman / Marta Ossó Wendy / Alba Ribas Sherry / Andrea Ros Aline / Martí Salvat Robert / Joan Sureda Doug / veu en off Jordi Royo
traducció del castellà Cristina Genebat / escenografia Jon Berrondo / vestuari María Araujo / caracterització Toni Santos / il·luminació Albert Faura (a.a.i.) / so Francisco Grande i Igor Pinto / vídeo Xavier Bergés / documentalista Federico Szarfer
ajudant de direcció Toni González Lillo / ajudant d’escenografia Jose Novoa / ajudant de vestuari Mireia Llatge
construcció d’escenografia Tallers d’escenografia Jordi Castells i Pascualín / confecció de vestuari Sastreria Caireta i Godet
producció Teatre Lliure
agraïments Mark Hancock, Philip Neel, COCO COMIN Escola de Dansa i Comèdia Musical, MOZAICA, Mercè Ramos, Mireia Carulla, José Luis Guerín, Jaume Tomàs Carulla, Xavier Mestres, Toni Vives, Gisela Crem, Miriam Bar, Pep Montserrat, Glòria Folguera, Albert Folguera, Carles Masdeu, Jonathan Littell, Judit Terma i Carla Rovira
espectacle en català
durada: primera part 1h. 20’ / pausa 15’ / segona part 45’
30/03 col·loqui amb la companyia després de la funció
espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure
programa de mà en braille disponible a taquilla
de dimarts a divendres | 20:30h. |
dissabte | 21h. |
diumenge | 18h. |
tarifa a | |
dimarts i dimecres (dies de l'espectador) |
22€ |
resta de dies | 29€ |
amb descompte* (excepte els dies de l'espectador) |
24,65€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.
“Eduard Farelo s’erigeix en el rei de la funció. Té el poder com a professor i també com a actor. (···) Magnífic Farelo, poderós en la curta distància i per com passa de l’amabilitat a la duresa, del col·leguisme a la imposició. El director, Marc Montserrat Drukker, demostra un bon domini del moviment i de la posada en escena, un afinat sentit del ritme dramàtic i resol amb eficàcia el repte de fer creïbles uns alumnes/intèrprets molt joves. Tots ells precisos i segurs. Enhorabona. (···) L’onada és una funció d’obligada visita per als joves, que a més gaudiran, i un espectacle recomanable per a tots els públics.”
Santi Fondevila (Time Out)
"No hi ha millor crítica de L'onada que la reacció de dos dels artífexs originals de l'experirnent després de la primera funció. Ron Jones i Mark Hancock van aplaudir una bona estona drets, visiblement emocionats. 'L'ànima humana és molt vulnerable', remarcava el primer, mentre el segon donava fe de la veracitat del rnuntatge: 'Se m'ha posat la pell de gallina tres vegades'. I és que L'onada explica els fets amb eficàcia, però també efectisme. (···) El professor, interpretat per Eduard Farelo, recrea la força que exerceix una col·lectivitat i ens remet, amb les irnatges en vídeo de l'Holocaust nazi que formen part de les classes, als perills de l'extremisme."
Begoña Barrena (El País)
"Eduard Farelo juga al canvi de màscares, posant-hi la pell i l’ànima. Trasbalsa. Tant com les conseqüències que implica aquest simple joc de rol: volia ser inofensiu i pedagògic, i acaba ferint i sent perillosament doctrinari. De la construcció d’un grup d’ajuda, s’acaba convertint en una banda de peons que es mouen mecànicament sense advertir el canvi de rumb de l’exercici de classe. És teatre document. El que diu Jones no dista gens del que va escriure Lars Norén a 20 de novembre (Àtrium, 2012). (···) També ressona a Gràcia el dolor de La nostra classe (2011). (···) Els set actors que fan d’alumnes responen molt bé als diferents comportaments, sense excessiva notorietat i amb una imprescindible naturalitat. Indispensable."
Jordi Bordes (El Punt)
"Marc Montserrat Drukker ha optat per una posada en escena que teatralitza tota una època i tot un gènere. És teatre documental però també una ficció recurrent: el territori dramàtic compartit per professor i alumnes. (···) Excel·lent Eduard Farelo. (···) El muntatge és bo i no hauria de témer la seva capacitat de provocar esgarrifances silencioses davant l’experiment fàcil d’una ucronia de la història. El terror de pensar que vivim en una assetjada excepció. Que un dia les nostres pors estiguin convenientment conduïdes a l’anul·lació del discerniment crític. Que un dia ens despertem i ens miri estupefacte la màscara deGuy Fawkes i no entenguem el seu somriure."
Juan Carlos Olivares (Ara)
'L'onada és un muntatge absolutament recomanable per a espectadors adolescents que es troben en la franja dels cursos més avançats d'institut i per als primers nivells universitaris i que omple també un buit existent en el teatre català d'espectacles de caràcter i protagonistes juvenils sense caure en el tòpic de la moda carrinclona de torn sinó aprofundint en un tema universal. Però és també un muntatge per a espectadors drets i fets que vulguin reflexionar, a partir d'una experiència en un cas real de fa quaranta anys, sobre per què la humanitat no tan sols no escarmenta sinó que, cegament, ensopega un cop i un altre amb la mateixa pedra."
Andreu Sotorra (Clip de teatre)
“En l’absolutament devastador, impactant, aterridor i, d’altra banda, magnífic espectacle presentat recentment al Lliure de Gràcia, L’onada, es mostra la facilitat amb què es pot induir els joves estudiants a convertir-se en autèntics feixistes. Hi ha algun llibre, alguna pel·lícula sobre el tema però res tan fidedigne i profund com l’espectacle que ha dirigido Marc Montserrat Drukker després d’anys d’investigació sobre el tema. (···) L’experiència envolta i corprèn els espectadors (···) i l’espectacle ens fascina i ens esgarrifa.
María José Ragué (El Mundo)
“Vet aquí una mostra de teatre-document rigorós. (···) L’alumnat que intervé a l’espectacle es converteix en un conjunt cohesionat, a qui el director ha dotat d’un sentit ben precís de la progressió dramàtica.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)
“Aquesta vivència ha arribat amb èxit al Lliure gràciae al treball exhaustivo del director Marc Montserrat, amb el suport del dramaturg Ignacio García May. No menys entusiasta i plausible és la labor d’un repartiment que encapçala un entregat i sòlid Eduard Farelo (Ron Jones) al costat d’un convincent escamot de joves intèrprets de nova fornada. (···) En definitiva, un espectacle necessari.”
José Carlos Sorribes (El Periódico)
“El resultat és el fabulós espectacle que es pot veure al Lliure de Gràcia, captivador com pocs i dels que et deixen dies i dies rumiant sobre el que has vist dalt de l’escenari. L’encert de la versió és anar més enllà de l’atractiu cinematogràfic i de les conseqüències de l’experiment. I que a més és una obra que funciona com un rellotge. (···) Una de les millors obres de la temporada: entretinguda, interessant, intrigant i, a més, pedagògica i reflexiva. Llarga vida a L'onada!
Pep Barbany (notodo.com)
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
-
L'onada
© Ros Ribas
Torna un dels èxits de la temporada passada, la història de l'experiment que va portar a terme el jove i carismàtic professor Ron Jones a Califòrnia, als anys seixanta. La Guerra del Vietnam, la música rock i les marxes antiracistes del Dr. Luther King són a totes les converses. Ron Jones és professor d’un institut i intenta ensenyar als seus alumnes d’història com es va poder forjar la societat que va donar peu, a l’Alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme i als camps de concentració i extermini. Per fer-ho engega un experiment: durant diverses setmanes els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins, i en primera persona, que fàcil que és convertir-se en part d’un aparell totalitari. Ells accepten, primer a desgrat i després amb un entusiasme progressiu, fins al punt que el petit experiment corre el risc d’escapar-se de les mans de Jones…