Copi
Buenos Aires, 1939
Instal·lat a Paris el 1962, dos anys més tard comença a
col·laborar al diari Nouvel Observateur on s’expressa a través
del personatge d’una dona asseguda que dialoga amb un pollastre, un cargol
o una rata, que esdevindria l’animal emblemàtic de tota la seva
obra. Aquests diàlegs, trufats de silencis, inicien Copi en el camp d’un
tipus de teatre minimalista.
La seva primera peça La Journée d'une rêveuse (1967), dirigida
per Lavelli, està molt influïda pel teatre de l’absurd dels
anys 50; és amb Eva Peron (1969), L'Homosexuel ou la difficulté de
s'exprimer (1971), Les Quatre Jumelles (1973), que Copi aborda el tema, recurrent
en tota la seva obra, de la confusió, de la inversió i el canvi
de sexes.
|
 |