 |
|
eva
perón de copi traducció del
francès i direcció jordi prat i coll espai
lliure |
 |
 |
 |
|
|

|
|
 |
|
Eva
Perón passa les seves últimes hores de vida reclosa
en la seva residència presidencial, envoltada de mort i
de la seva mare –histèrica per saber la combinació d’una
caixa forta–, de Perón –obsedit en la seva migranya–,
d’una infermera i d’Ibiza, un criat fidel de tota la
vida. Mentre, a fora, tothom espera l’anunci de la seva defunció tot
escoltant per la ràdio la seva vida en forma de ràdionovel·la.
Jordi Prat, una de les sorpreses agradables del darrer Festival de Sitges,
aterra a l’Espai Lliure amb una alenada d’aire fresc i enverinat
alhora. Sobre un text descarat i irreverent de Copi, Prat afegeix una de
les imaginacions escèniques més prometedores del moment,
en una combinació carregada d’expectatives.
|
 |
|
 |