Luigi Pirandello
Agrigento (Sicília), 1867- Roma, 1936


Escriptor i premi Nobel italià, considerat com el més important autor teatral de la Itàlia d’entreguerres va estudiar a les universitats de Roma i Bonn. Fou professor de literatura italiana a l’Escola Normal Femenina de Roma, entre els anys 1897 i 1921, a partir d’aquell moment els seu nom com a autor li va permetre de dedicar-se a temps complet a les seves activitats literàries. Es féu mundialment conegut el 1921, arrel de la publicació de Sis personatges en busca d’autor (1921).


luigi pirandello

Les obres més sorprenents de Pirandello, són les teatrals, els protagonistes de les quals, professors, propietaris de pensions i capellans, entre d’altres, sovint pertanyen a la classes mitges i baixes. En aquestes obres es reflecteixen les idees filosòfiques de l’autor, com l’existència d’un arrelat conflicte entre els instints i la raó, que empeny a les persones a una vida plena de grotesques incoherències; igualment considera que les accions concretes no són ni bones ni dolentes en sí mateixes, sinó que ho són en funció del punt de vista des del que són observades; i, en darrer terme, creu que un individu no només té una personalitat definida, sinó moltes, en relació a com es jutjat pels que entren en contacte amb ell. Sense fe en cap dels sistemes morals, polítics o religiosos establerts, els seus personatges troben la realitat només per sí mateixos i, en fer-ho, descobreixen que ells mateixos són fenòmens inestables i inexplicables. Pirandello va expressar els seu profund pessimisme i el seu disgust pel patiment i la confusió de la humanitat a través de l’humor. Malgrat tot aquest és singularment macabre i desconcertant. El somriure que desperta prové més aviat de l’enutjós, i a voltes amarg, que resulta reconèixer els aspectes absurds de l’existència. Va ser un important innovador de la tècnica escènica i, ignorant els cànons del realisme, va preferir d’usar lliurement la fantasia per tal de crear l’efecte que buscava.

Exercí una gran influència en alliberar el teatre contemporani de les desgastades convencions que el regien, i preparar el camí cap al pessimisme existencialista de Anouilh i Sartre, i també cap a les absurdes comèdies de Ionesco i Beckett, i al teatre en vers, de caràcter religiós, d’Eliot. D’entre les seves obres cal esmentar: Així és si així us sembla (1917), Enric IV (1922), i Aquesta nit s’improvisa (1930). Paral·lelament va escriure narracions breus reunides a Contes per a un any (1933) i la novel·la L’exclosa (1901). Fou Premi Nobel de Literatura el 1934.

 

      dll dm dx dj dv ds dg dll dm dx dj dv ds dg dll dm dx dj dv ds dg dll dm dx dj dv ds dg dll dm dx dj dv ds dg dll  

  GENER 2004                                   15 16 17 18   20 21 22 23 24 25   27 28 29 30 31      
  FEBRER 2004             1   3 4 5 6 7 8   10 11 12 13 14 15                                
  HORARIS de dimarts a dissabte a les 21 h. diumenges a les 18 h. consultar horaris especials de tarda
  sis personatges en busca d'autor de luigi pirandello direcció joan ollé sala fabià puigserver
 
  cada dimecres sobretítols en castellà i anglès