Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

El nacimiento de la bailarina vieja

Elena Córdoba

GRÀCIA
28 i 29/03
El nacimiento de la bailarina vieja

direcció Elena Córdoba en col·laboració amb David Benito, Carlos Gárate i Carlos Marquerie
 
intèrpret Elena Córdoba
 
dispositius visuals i espai escènic David Benito / dispositius sonors i música original Carlos Gárate / il·luminació Carlos Marquerie / vestuari Cecilia Molano
 
ajudant de direcció Mar López / tècnic de so Adolfo García

i els equips del Teatre Lliure

coproducció CITEMOR / Festival de Montemor - o - Velho - Portugal

projecte realitzat amb el suport del programa d'ajuts a la creació de l'Ayuntamiento de Madrid

subvencionat per la Comunidad de Madrid

amb el suport del Festival de Otoño de Madrid i la Real Academia de España en Roma, Losdedae i l'Ajuntament d'Alcalá de Henares

ATENCIÓ: les funcions d'aquest espectacle han estat suspeses
més informació

També en el marc de Dansa: Quinzena Metropolitana, us oferim la presència singular de la ballarina i coreògrafa Elena Córdoba, membre de la generació que als anys 90 ja investigava nous llenguatges escènics. La peça que us presentem, estrenada el 2018 als Teatros del Canal, és la primera part d’un projecte d’investigació i creació sobre l’envelliment del cos anomenat La edad de la carne.

I no us perdeu la instal·lació Lo que muda no muere, de David Benito i Elena Córdoba amb poemes d'Ada Salas, als lavabos del teatre.

dissabte 20h. / diumenge 18h.

9€ amb el carnet gratuït Generació Lliure!!
16€ entrada opcional del pack &ciutat

seguiu a xarxes #ElNacimientoBailarinaVieja / #ElenaCórdoba

1h. 15' sense pausa
El nacimiento de la bailarina vieja
El nacimiento de la bailarina vieja
El nacimiento de la bailarina vieja
El nacimiento de la bailarina vieja
“La figura de la ballarina ha estat el paradigma de tot allò que pot fer el cos en ple ús de les seves facultats, fins i tot d’allò que imaginem que el cos no podria fer mai. Pensem per un moment quin seria el model que podria oferir el cos d’una ballarina vella. Seria paradigmàtic un cos vulnerable, estèril i gens sexi? Seria exemplar un cos amb una capacitat de domini cada vegada més limitada? Per acostar-nos a aquestes preguntes decidim imaginar una criatura fictícia i paradoxal: La bailarina vieja.
El cos de la ballarina vella s’entrena per a prodigis que mai podrà portar a terme. Però, malgrat totes aquestes contradiccions, la ballarina vella té un avantatge sobre les altres criatures: ella balla amb els límits del seu cos com a part de la seva pròpia essència.”
- Elena Córdoba