Medea
La premsa ha dit
“El públic es rendeix a la descomunal exhibició de talent d’Aitana Sánchez-Gijón a Medea. El descomunal esforç físic de l’actriu interpretant el personatge va rebre la càlida resposta en els llargs minuts d’aplaudiments continuats del públic, que gairebé va omplir ahir a la nit les grades del Festival de Teatro de Mérida (3.000 espectadors) i que enfervorit es va rendir a la seva portentosa exhibició. Del primer a l’últim minut, la versió d’Andrés Lima, que beu de les fonts de Sèneca, no deixa temps per respirar, ornat el muntatge amb els 80 nens del cor musical Jóvenes de Madrid, que acompanyen la protagonista en el seu tenebrós viatge fins a l’infern. (···) La punyent interpretació d’Aitana, que fa ombra a tota la resta i que sobretot commou en la invocació a Hécote, punt d’inflexió del muntatge, gairebé 10 minuts d’actuació per desfer-se d’un mal que es porta a les entranyes. Sorgeix, llavors, una Medea fetillera, que prepara la més cruel de les venjances, la primera per acabar amb la vida de Creusa, la nova muller de Jasó.”
David Vigario (El Mundo)
“Andrés Lima firma al Teatro de La Abadía una de les seves millors posades en escena, amb una descomunal Aitana Sánchez-Gijón, esplèndidament secundada. (···) Versió lliure de Lima, bonica i sonora, a partir de la traducció de Jesús Moreno Luque, frases que en boca d’Aitana Sánchez-Gijón sonen com les vellutades fuetades de la Duras a Destruir (···) Diu extraordinàriament bé, línia per línia, amb claredat i en trànsit, i és molt difícil construir un trànsit clar i constant. (···) La corifeua és Joana Gomila (d’on ha sortit aquesta altra fera?), que canta amb veu d’aigua neta mentre pica les cordes d’un contrabaix, tenses com amenaces o batecs, i recita també alguns cors. Laura Galán és pur tremolor, ulls en blanc: la seva dida, carn protectora, carn aterrida. (···) Aquesta funció és el millor que ha fet mai Aitana Sánchez-Gijón? Jo diria que sí. De tots els seus treballs és el que més m’ha tocat, fascinat, travessat. Hi ha una puixança i una entrega constant. I crec que ha arribat a aquest cim perquè és un gran treball d’equip, perquè tot es dóna suport, perquè Joana Gomila i Laura Galán no deixen de ser aquí com germanes, i Andrés Lima tampoc se n’allunya ni un mil·límetre. I perquè tots els elements de l’espectacle interactuen i bateguen junts. (···) La convicció d’Aitana Sánchez-Gijón en aquesta cerimònia és absoluta, estremidora.”
Marcos Ordóñez (El País)
“Medea és Aitana Sánchez-Gijón, i Laura Galán i Joana Gomila (la bonica veu de la qual aporta un inquietant halo tel·lúric) són una dida i una corifeua, respectivament. Un suggeridor envit en el qual la fetillera neboda de Circe posseeix l’actriu que l'interpreta: Aitana Sánchez-Gijón, gairebé despullada, tremolosa, coberta de fang i de plomes, oficia un sorprenent exercici de transsubstanciació per conjugar el binomi fatal de la destrucció i l’amor.”
Juan Ignacio García Garzón (ABC)
