Medea

Segona proposta del Teatro de la Ciudad. Medea, amb Èdip rei i Antígona, arriben al Lliure en format marató, amb Aitana Sánchez-Gijón (premi CERES 2015 a la Millor Actriu, Premi Max 2016 a la Millor Actriu protagonista), Juan Antonio Lumbreras, Carmen Machi i Manuela Paso als papers protagonistes.

05/12 Àgora Lliure – UPF  a les 17:30h. 
Medea, la tragèdia de la dona desarrelada
diàleg amb Blanca Garcés-Mascareñas i Carles Garriga

---

Una dona en plena maduresa de la seva força, intel·ligència i bellesa, que ha fet l’inenarrable per l’amor d’un home, s’esqueixa l’ànima per trobar les paraules que donin forma als fets que executarà per venjar-se’n, ara que li nega l’amor. Aitana Sánchez-Gijón envoltada d’un ‘cor de nens’, empesa pel seu pathos a assassinar-los.

“Encara no saps què és plorar, espera’t que siguis vell.”
“No hi ha un dolor pitjor que el de l’amor” diu Medea, diu Sèneca. Si això és així... què hi podem fer? Que no ho hem sentit mai, això? Medea és atreviment, Medea ens fica la mà sencera a les ferides i ens enfronta als nostres terrors, o més ben dit als nostres dolors, o encara més ben dit: si el dolor és signe de vida, a la nostra vida. Per això em fa por Medea, i tot i així no puc parar de mirar. Medea, tan contrària a la idea de virtut de Sèneca i en canvi tan atractiva per a l’autor. 
Andrés Lima