Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

El rey

La voluntat amb què vam obrir el Teatro del Barrio és obertament política: participar en el moviment ciutadà que ja construeix una altra manera de conviure.
Aquest teatre neix de la fam de realitat. La realitat té sempre alguna cosa de meravellosa: per més terrible que sigui, pot ser transformada. Si la coneixes. I aquesta és la vocació del projecte: saber què passa aquí, per què no ens agrada i per què ho volem canviar. Aquest teatre vol ser una assemblea permanent des d’on mirar el món junts, per, junts, imaginar-ne un altre en el qual sigui possible la bona vida.
Els nostres mitjans per fer política són la cultura i la festa. Teatre, música, poesia, ball, tallers de formació artística (i d’altres que vindran) i la Universidad del Barrio.
La Universidad convoca professors, investigadors o persones que coneixen per experiència d’aspectes de la realitat que poden ser útils per a la transformació política. Va començar com un curs d’història contemporània del nostre país (o països) que contrastés el relat oficial, considerant que aquest està condicionat per massa omissions o manipulacions que impedeixen una visió clara del camí recorregut, necessària per entendre on ens trobem avui dia. Vol contribuir a revelar el funcionament del poder al llarg de la nostra història (centrant-nos en el període que va de la Segona República fins a avui) i rescatar la memòria de la lluita ciutadana contra aquest poder, és a dir, la lluita per la democràcia, les arrels profundes dels moviments que avui sacsegen el sistema.
La programació teatral estable ve marcada per l’humor polític i musical. En diversos espectacles parlem de la nostra història passada i present. Parlem. per exemple, de què són realment, com funcionen i fins a quin punt condicionen les nostres vides (i ho han estat fent al llarg de la història) la banca; les constructores, les elèctriques i d’altres grans empreses; els mitjans de comunicació, o els partits polítics i els sindicats.
A través de la programació estable, no només denunciarem la capacitat dels grans interessos privats per dominar les vides de tothom, o el funcionament del poder institucional al servei d’aquests interessos privats. També explicarem les alternatives que els ciutadans (de vegades, a través d’organitzacions estructurades i moltes d’altres, al seu marge) han construït al llarg de la nostra història i les alternatives que avui mateix s’estan construint.
Sembla que finalment s’ha estès la idea que el sistema que ordena la nostra convivència no només no serveix per a la nostra felicitat, sinó que directament ens aniquila. Però potser no està tan estesa la idea que podem inventar-nos una altra cosa perquè tenim prou imaginació.
Pot semblar dens o avorrit, però és tot al contrari: no hi ha cap entreteniment més apassionant que la realitat. Pot fer plorar, però de segur, perquè ho volem així, que riurem.
El Teatro del Barrio no serà un lloc per a partits polítics ni per cap estructura institucional. Sí que ho serà per als moviments socials. La Plataforma d’Afectats per les Hipoteques PAH, per exemple, celebra l’assemblea setmanal al teatre. Hi tindrà un lloc qualsevol iniciativa ciutadana que lluiti pels drets de les persones.
Per què la festa? El sistema ens colpeja amb misèria, lletjor, depressió. Volem respondre amb bellesa, amb alegria. Una revolució sense sentit de l’humor segurament està condemnada a trair-se ella mateixa, i en tot cas, és una llauna. La fase de desenvolupament actual del capitalisme, denominada crisi (com es podria dir guerra contra l’ésser humà), estès expulsant milers i milers de persones fora del sistema, llançant-les al buit. Hi ha la possibilitat de trobar-nos en el buit uns i altres, després de tant de temps, decidir junts per fi com volem viure i fer una festa per celebrar que ja hem començat.
Continuarem informant.
Teatro del Barrio

Luis Bermejo Madrid, 1969
Va estudiar Art Dramàtic a l’escola de Cristina Rota. El 1995 va fundar amb Luis Crespo la companyia Teatro El Zurdo. Com a actor ha estat en una infinitat de muntatges de gran qualitat artística com Las Manos, El Fin de los sueños, El Mesías o Urtain, i ha formant part del repartiment en companyies com La Abadía, Animalario o CDN. Días de fútbol, La soledad formen part de la seva cinematografia, como Una palabra tuya, per la qual va ser Nominat a millor actor revelació als Premis Goya. Amb una llarga experiència en televisió, l’hem pogut veure en sèries com Cheers, La familia Mata o El síndrome de Ulises entre altres. Com a director, ha dut a escena els espectacles Hoy es mi Cumpleaños, Un Momento Dulce, Una Historia de Fantasmas, La Ruleta Rusa i La Ventana de Chygrynskiy. Ha estrenat recentment sota la seva direcció Yo soy Don Quijote de la Mancha, interpretat per José Sacristán. Actualment està de gira amb Maridos y Mujeres, dir. Àlex Rigola, El minuto del payaso de J. R. Fernández, dir. F. Soto, i amb El traje, dir. Juan Cavestany.


Alberto San Juan Madrid, 1968

Intèrpret, autor teatral i en de vegades traductor. Membre de la companyia Anima-la-hi.
Ha treballat als següents espectacles de teatre: Hamlet, de W. Shakespeare, dir. Bill Ken; Traïció, de Harald Pinter, dir. María Fernández Asha; Urtain i Penumbra, de Juan Cavestany i Juan Mayorga; Tito Andrónico, de William Shakespeare; Hamelin, de Juan Mayorga, Lo que España no pudo ver del banquete de la boda de la hija del presidente, Tren de mercancías, Pornografía barata i El fin de los sueños, dirigides per Andrés Lima. El obedecedor, dir. Amparo Valle. Perdida en los Apalaches, dir. José Sanchis Sinisterra. Qué me importa que te ame, text propi, companyies Riesgo i Ración de Oreja.
En cinema ha intervingut a les pel·lícules Casual day, de Max Lemcke; Días de fútbol, de David Serrano; Horas de luz, de Manolo Madji; Bajo las estrellas, de Félix Viscarret; La vergüenza, de David Planell; Los dos lados de la cama, d’Emilio Martínez Lázaro; Garfia, de Manolo Matji; Haz conmigo lo que quieras, de Ramón de España; La casa del dolor, de Ramón de España; Cosa de brujas, de José Miguel Juárez; Valentín, de Juan Luis Iborra; El otro lado de la cama, d’Emilio Martínez Lázaro; No dejaré que me quieras, de José Luis Acosta; Km 0, de Yolanda García Serrano i Juan Luis Iborra; San Bernardo, de Joan Potau; Sobreviviré, de David Menkes i Alfonso Albacete; La mujer más fea del mundo, de Miguel Bardem; La sombra de Caín, de Paco Lucio; Los lobos de Washington, de Mariano Barroso; La ciudad de los prodigios, de Mario Camus; Zapping, de Juan Manuel Gómez Pereira; Entre las piernas, de Manuel Gómez Pereira; Insomnio, de Chus Gutiérrez i Airbag, de Juanma Bajo Ulloa.
En televisió ha participat a la XVII edició dels Premis Goya, dirigida per Andrés Lima, i a Más que amigos, de Daniel Écija. Ha estat guardonat, entre altres, amb els premis següents: millor actor per Horas de luz (Festival de Cinema Espanyol de Toulouse); millor autor per El fin de los sueños (Premi Max 2002) i millor producció per Lo que España nunca pudo ver de la boda de la hija del presidente (Premi Max 2002).
Ha estat al Lliure amb Recortes, Autorretrato de un joven capitalista español i Ruz-Bàrcenas.


Guillermo Toledo  Madrid, 1970
Actor vinculat a la companyia Animalario. Ha participat, entre altres, als següents muntatges de teatre: El montaplatos, Hamelin, Alejandro y Ana, Pornografía barata, Tren de mercancías huyendo hacia el Oeste…, Urtain, Penumbra, El fin de los sueños i Qué te importa que te ame, dirigits per Andrés Lima, i a Animalario: Bonitas historias de entretenimiento sobre la humillación cotidiana de existir, dir. Alberto San Juan. També ha participat en Cremats, de Roger Peña.
cinema La buena nueva, dir. Helena Taberna. After, dir Alberto Rodríguez. Salir Pitando, dir Álvaro Fernández Armero. Nadie dice que es fácil, dir Juan Taratuto. Santos, dir. Nicolás López. Aupa Etxebeste!, dir. Telmo Esnal, Asier Altuna. El Síndrome de Svensson, dir. Kepa Sojo. Los dos lados de la cama, dir. Emilio Martínez Lázaro. El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo, dir. E. López Lavigne i Juan Cavestany. Crimen Ferpecto, dir. Álex de la Iglesia. Seres queridos, dir. Teresa de Pelegrí i Dominic Harari. Las voces de la noche, dir. Salvador García Ruíz. El misterio Galíndez, dir. Gerardo Herrero. Al sur de Granada, dir. Fernando Colomo. Peor imposible, dir. David Blanco i Jorge Semprún. El otro lado de la cama, dir. Emilio Martínez Lázaro. La marcha verde, dir. José Luis García Sánchez. Intacto, dir. Juan Carlos Fresnadillo. Locura de amor, dir. Vicente Aranda. Lo bueno por conocer, dir. David Blanco i Jorge Semprún. La espalda de Dios, dir. Pablo Llorca. El viejo que leía Novelas de Amor, dir. Rolf De Heer. El otro barrio, dir. Salvador García Ruiz. Siguiente, dir. Jorge Calvo Dorado. La lengua de las mariposas, dir José Luis Cuerda. La mujer más fea del mundo, dir. Miguel Bardem. Se buscan fulmontis, dir. Álex Calvo Sotelo. Mensaka, dir. Salvador García Ruiz. Morirás en Chafarinas, dir. Pedro Olea.
televisió Impares, d’Isla Producciones. Cuestión de Sexo, deNotro Films. 7 vidas, de Globomedia.