Antígona

Tercera proposta del Teatro de la Ciudad. Antígona, amb Èdip rei i Medea, arriben al Lliure en format marató, amb Carmen Machi, Manuela Paso, Juan Antonio Lumbreras i Aitana Sánchez-Gijón als papers protagonistes.

Creont i Antígona. Oncle i neboda. Una noia enfrontada a la màxima representació de l’Estat. Un moment de desequilibri en què un ésser humà “s’ha d’aferrar de la manera més estreta a ell mateix”, atenir-se a la seva identitat amb la màxima fermesa.

“De la sort que el destí té assignada als mortals, ningú no se’n pot escapar.”
Ni Antígona ni Creont poden cedir sense falsejar la seva essència. Tots dos tenen raó... Tots dos es pensen que la tenen. Tots dos, obcecats en els seus propis discursos. Sords a cada extrem... Els altres, corpresos quan comproven “com n’és d’horriblement fàcil que l’ésser humà quedi reduït a menys del que és o transportat a més del que és, ja que tots dos moviments són igualment fatals per a la seva identitat i el seu progrés”. 
Miguel del Arco