Le voci di dentro

L'heu vist en cinema a La grande bellezza i a Viva la libertà. L'incomparable Toni Servillo ens serveix Eduardo de Filippo en una història d'odi, enveja, hipocresia i corrupció moral.
 
Le voci di dentro és l’obra amb què l'Eduardo, mantenint una atmosfera suspesa entre la realitat i la il·lusió, desgrana de manera profunda i decidida les consciències culpables dels seus personatges i, per extensió, del públic. L’Alberto Saporito, el personatge principal, somia que han assassinat un amic seu i creu que els seus veïns han comès el crim de veritat. Aquest crim estableix els obscurs mecanismes de la sospita i l’acusació, fins arribar a l’autèntica “atomització d’una consciència culpable”, de la qual l’Alberto Saporito és alhora testimoni i còmplice tràgic, incapaç de fer res per redimir-se'n. L’Eduardo va escriure aquesta peça a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, dibuixant amb precisió un declivi de valors que havia de retratar la societat mundial de les dècades següents. I encara avui sembla que l’Alberto Saporito baixi de l’escenari i s’apropi als espectadors per dir-los que la història que explica els afecta, a ells, perquè tots som víctimes aclaparades per la indiferència d’un altre període de postguerra espiritual.
Toni Servillo