Emilia

No acabo d'entendre la bona crítica a aquesta obra. A mi m'ha decebut profundament. Em vaig entusiasmar amb El viento en un violín, La omision de la familia Coleman i em va semblar magnífica la direcció de Todos eran mis hijos. Els actors m'han semblat freds, no m'han emocionat en cap moment. Semblaven caricatures, més que persones. El ritme, a estones, per adormir-se. Tampoc no m'ha agradat com es tractava el tema, no era creïble. Desitjo que la propera tingui la intensitat de les anteriors.