Aquest muntatge es va estrenar el 9 de gener del 2014 a la Sala Verde dels Teatros del Canal de Madrid.
El muntatge original, es va estrenar l’abril del 2013 amb un repartiment argentí format per Carlos Potaluppi, Gabo Correa, Elena Boggan, Adriana Ferrer i Francisco Lumerman.
Emilia
Quan el meu germà gran va fer quaranta anys em va tocar recollir amb el cotxe a una dona que ens havia cuidat de petits, i durant tot el viatge em va anar relatant històries de la meva infantesa que jo no recordava, i que en realitat encara no recordo.
Allò que em va commoure va ser la vivacitat d’aquelles històries. El detall amb què ella les recordava em feia sentir tant desagraït. Eren moments fonamentals i jo no els recordava.
Això em va fer pensar en l’asimetria d’aquesta mena d’amors. Dels qui compleixen un rol professional però afectiu i que poden quedar fàcilment oblidats.
També em va fer pensar en la forma que pren en nosaltres la solidaritat. Què és ser solidaris per a nosaltres? Crec que la tragèdia moderna habita en la desconnexió que patim davant del dolor dels altres. Davant de l’amor dels altres. La solidaritat sovint pren forma de calmant per a la nostra pròpia incomoditat. En aquests casos som solidaris, doncs, només amb nosaltres mateixos.
Claudio Tolcachir
Malena Alterio
Ha interpretat papers en les peces teatrals Los hijos se han dormido (2012), versió de La gavina d’Anton Txékhov, direcció Daniel Veronese; Madre coraje (2010), de Bertolt Brecht, direcció Gerardo Vera; Tío Vania (2008), d’Anton Txékhov, direcció Carles Alfaro; El séptimo cielo (2002), direcció José Pascual; Rulos (2001), direcció Sergi Calleja; Encierro (2000), direcció Andrés Lima; El obedecedor (2000), direcció Amparo Valle; La barraca (1999), direcció Cristina Rota; Lorca al rojo vivo (1998), direcció Cristina Rota; Náufragos (1997), direcció Jesús Amate i María Boto.
Ha participat a les pel·lícules Carta a Eva, 2011 (direcció Agustí Villaronga), Cinco metros cuadrados, 2010 (direcció Max Lemcke); Nacidas para sufrir, 2008 (direcció Miguel Albadalejo); El camino, 2008 (direcció Roberto Santiago); Una palabra tuya, 2007 (direcció Ángeles González-Sinde); Casualday, 2006 (direcció Max Lemcke); La torre de Suso, 2006 (direcció Tom Fernández); Miguel y William, 2006 (direcció Inés París); Días de cine, 2006 (direcció David Serrano); Las voces de la noche, 2003 (direcció Salvador García); Torremolinos 73, 2002 (direcció Pablo Berger); Nunca es tarde para hacerse valer, 2008 (direcció Gracia Querejeta); Entre nosotros, 2004 (direcció Dario Stegmayer); El balancín de Iván, 2003 (direcció Darío Stegmayer); Desaliñada, 2000 (direcció Gustavo Salmerón); Incontinencia, 2000 (direcció David Serrano).
En televisió ha participat en les sèries Buenagente, La que se avecina, Aquí no hay quien viva, El Comisario i Hermanas.
Malena Alterio ha estat guardonada amb, entre altres, el Premi Cartelera Turia 2012 a la Millor Actriu per 5 metros cuadrados; el Fotogramas de Plata 2012 a la Millor Actriu de Teatre per Madre Coraje; Fotogramas de Plata 2010 a la Millor Actriu de Teatro per Madre Coraje; Premi Unión de Actores 2009 a la Millor Actriu Secundaria per Tío Vania; Premi San Pancracio 2009 a la Millor Actriu per Una palabra tuya; Premi de l’Acadèmia de Televisió 2005 a la Millor Actriu per Aquí no hay quien viva.
David Castillo
De 2004 a 2013 va interpretar el personatge d’El Jonathan a la sèrie de televisió Aida. A més, ha participat també en les sèries Ana y los 7, Manolito Gafotas, Una nueva vida i Hospital Central. En cinema l’hem pogut veure a Torrente 4, direcció Santiago Segura; El diario de Carlota, direcció José Manuel Carrasco; Cachorro, direcció Miguel Albadalejo, i El séptimo día, direcció de Carlos Saura.
En teatre s’ha posat sota les ordres d’Adolfo Fernández a Naturaleza muerta en la cuneta i de Salva Bolta a Münchhausen.
Daniel Grao
En teatre ha treballa sota les ordres de directors com Blanca Portillo (La avería), Joaquín Hinojosa (Voces póstumas), Manuela Lorente (A escasos metros) i Quique Culebras (Es desde aquí que miro la luna).
En cinema l’hem pogut veure a Fin (direcció Jorge Torregrossa), Los ojos de Julia (direcció Guillem Morales), La mula (direcció Michael Radford), After (direcció Alberto Rodríguez), Di que sí (direcció Juan Calvo), La flaqueza del bolchevique (Manuel Martín Cuenca); Volverás (direcció Antonio Chavarrías); Fumata blanca (direcció Miquel García); Casa de locos (direcció Cédric Lampische).
Ha participat en les sèries televisivas Hermanos, Luna, el misterio de Calenda, Mario Conde: Los días de gloria, Águila Roja, Los misterios de Laura, Ángel o demonio, Tormenta, La princesa de Éboli, Acusados, Hermanos y detectives, Plan América, Sin tetas no hay paraíso, Positius, Quart, Amistades peligrosas i El Comisario.
Ha rebut el Premi al Millor Actor Secundari de la Unión de Actores per l’obra teatral La avería, dirigida per Blanca Portillo i el Premi Millor Actor Revelació de la Unión de Actores per la sèrie Acusados.
Alfonso Lara
Ha interpretat papers a les peces Los hijos se han dormido (direcció Daniel Veronese), El divorcio de Fígaro (direcció Alfonso Lara), Falstaff (direcció Andrés Lima), Urtain (direcció Andrés Lima), Bajarse al moro (direcció Alonso de Santos), El león en invierno (direcció Juan Carlos Pérez de la Fuente), Yo, Satán (direcció Álvaro Lavín), Sueños de un seductor (direcció David Ottone) i La dama duende (direcció Alonso de Santos), entre altres.
Ha dirigit obres com Ilusiones rotas, de F. Travesti; Crisis, amb textos d’Eloy Arenas i Luis Lázaro, i la peça A saltos, una creación colectiva.
En cinema, ha treballat als llargmetratges Proyecto Dos, direcció Guillermo Groizard; OFNI, direcció José Semprún; El robo más grande jamás contado y El corazón del guerrero, totes dues dirigides per Daniel Monzón, iMuertos de Risa, direcció Álex de la Iglesia.
En televisió ha interpretat papers a les sèries Isabel, Plaza de España, Amar en tiempos revueltos, La chica de ayer, Cuestión de sexo, Los Serrano, Un paso adelante, Periodistas, El Comisario, Hospital Central, Policías, El Grupo, 24 horas i La casa de los líos.
Alfonso Lara ha rebut el Premi Max al Millor Actor de Repartiment per Urtain i va ser Finalista al Premi Ercilla en la categoria de Millor Actor Protagonista per Bajarse al moro.
Gloria Muñoz
Debuta com a actriu el 1965 al Festival Medieval de Hita amb Juglares y danzadoras del buen amor, de Criado Val. Ha interpretat papers a La muchacha del sombrerito Rosa i Primavera en la plaza de París, totes dues dirigides per Enrique Diosdado; Las sillas, dirigida per Daniel Bohr; Castañuela 70, dirigida per Juan Margallo; Mary Bloom, dirigida per Juan Margallo; Los últimos días de soledad de Robinson Crusoe, dirigida per Juan Margallo; La boda de los pequeños burgueses, dirigida per Ángel Facio; La sangre y la ceniza, dirigida per Juan Margallo; Sopa de mijo para cenar, dirigida per José Amo Ortega; Golfus de Emérita Augusta, dirigida per José Luis Alonso de Santos; El teatro español en el exilio, dirigida per Alonso de Santos; Una orquesta de señoritas, dirigida per Díaz Zamora; Bodas de sangre, dirigida per José Luis Gómez; Y yo con estosnervios, dirigida per Fermín Cabal; El acompañamiento, dirigida per Cristina Rota; Martes de Carnaval, dirigida per Mario Gas; La casa de Bernarda Alba, dirigida per Calixto Bieito; Las bicicletas son para el verano, de Fernando Fernán Gómez, dirigida per Luis Olmos, Premio Mejor Interpretació Femenina de Teatro 2003; La Orestíada, dirigida per Mario Gas; Homebody Kabul, direcció de Mario Gas, Premi Millor Actriu de Repartiment; Ante la jubilación, dirigida per Carme Portaceli; Las Troyanas, dirigida per Mario Gas; Todos eran mis hijos, dirigida per Claudio Tolcachir. En televisió ha treballat a les sèries Las chicas de hoy en día, Siete vidas i El síndrome de Ulises, entre altres. En cinema, ha interpretat papers en pel·lícules com Al diablo con el amor (direcció Gonzalo Suárez), La reina del mate (direcció Fermín Cabal), La vida alegre (direcció Fernando Colomo), La leyenda de la doncella (direcció Juan Pinzas), Entre rojas (direcció Azucena Rodríguez), La flor de mi secreto (direcció Pedro Almodóvar), Manolito Gafotas (direcció Miguel Albadalejo), Año Mariano (direcció Fernando Guillén Cuervo i Karra Elejalde), El Bola (direcció Achero Mañas) i Deseo (direcció Gerardo Vera).
Claudio Tolcachir Buenos Aires 1975
Actor, director i docent teatral. Ha treballat, com a actor o director, entre d’altres, als espectacles següents: De rigurosa etiqueta, de Norma Aleandro (dir. Norma Aleandro); El juego del bebé, de Edward Albee (dir. Roberto Villanueva); Orfeo y Eurídice, de Jean Anouilh (dir. Claudio Tolcachir); La dama duende, de Calderón de la Barca (dir. Daniel S. Marsal); Long Play, de Jorge Leyes (dir. M. Salas); Chau Misterix, de Mauricio Kartún (dir. Claudio Tolcachir); Traje de sastres, de Darío Lucheta (dir. Silvina Katz); Sueño de una noche de verano, de W. Shakespeare (versió de Javier Daulte, dir. Diego Kogan); Ah, Soledad, d’E. O'Neill (dir. Agustín Alezzo); Lisístrata d’ Aristòfanes (dir. Eduardo Riva i Rita Armani); Medea, de Jean Anouilh (dir. Eduardo Riva); Juana de Lorena, de M. Anderson; Romeo y Julieta (dir. Alicia Zanca); El hombre que se ahoga (dir. Daniel Veronese), En casa en Kabul de Tony Kushner (dir. Carlos Gandolfo); La profesión de la Señora Warren de Bernard Shaw (dir. Sergio Renan).
En els últims anys ha dirigit Buena gente, de David Lindsay-Abaire; El viento en un violín, un text propi; Todos eran mis hijos, d’Arthur Miller, Agosto: Condado de Osage, de Tracy Letts, i Tercer cuerpo, la historia de un intento absurdo (text propi). L’any 2009 va rebre el premi Clarín al millor director.
En cinema ha participat a Buenos Aires me mata, de Beda Docampo Feijoó.
En televisió ha intervingut en títols com Chiquititas; Buenos vecinos; Mi ex; Mamitas; Desesperadas por el aire; Las chicas de enfrente; Los machos, i ¿Dónde estás amor de mi vida que no te puedo encontrar?