David Espinosa ens presenta un espectacle de gran format a escala petita. Juguem amb la falta de pressupost, la precarietat i l'opulència?
 
Mi gran obra és el que jo faria si tingués un pressupost il·limitat, el teatre més gran del planeta, tres-cents actors en escena, una orquestra militar, una banda de rock, animals, cotxes i un helicòpter. Mi gran obra és una utopia. La realitat en què sempre ens hem mogut com a artistes es caracteritza per la precarietat i l'escassetat de mitjans, i precisament en els nostres treballs sempre hem posat l'accent en això: enginyar mecanismes per resoldre la falta de recursos, convertir la necessitat en virtut, subratllar les carències per potenciar el fracàs com a interès i motor de la creació. Per això, ara que som en una situació socioeconòmica complicada en la qual molt pocs es poden permetre aquest luxe, ens sembla el moment idoni per abordar el nostre primer gran projecte, un projecte ambiciós. A Mi gran obra ens plantegem construir un espectacle de gran format sense estalviar despeses, desenvolupar totes les idees que tinguem per més cares que puguin ser, amb material i amb un equip artístic il·limitat. Però és clar, amb un lleu matís: a escala. És a dir, pensant en gran i fent-ho en petit, fent servir plantejaments i tècniques pròpies d'un arquitecte.