Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Els dies feliços

de SAMUEL BECKETT direcció SERGI BELBEL
Gràcia
del 3 al 21 de juny
Temporada 2014 - 2015

Els dies feliços

intèrprets
Òscar Molina Willie / Emma Vilarasau Winnie

traducció Sergi Belbel / escenografia Max Glaenzel / vestuari Nina Pawlowsky / caracterització Toni Santos / il·luminació Kiko Planas / so Jordi Bonet
 
ajudant de direcció Antonio Calvo / alumne en pràctiques d'escenografia de l'Institut del Teatre Federico Materasi
 
construcció d'escenografia Tallers d'escenografia Jordi Castells
 
producció Teatre Lliure
 
va assistir als assaigs Barbara Ogar de l'Akademia Teatralia Im. A. Zelwerowicza de Varsòvia

espectacle en català

durada primera part 1h. 5' / pausa 10' / segona part 30'
 
14/06 col·loqui amb la companyia després de la funció


seguiu #elsdiesfeliços al twitter
 

 

Horaris 
de dimarts a divendres 20:30h.
dissabte 21h.
diumenge 18h.
Preus 
tarifa a  
dimarts i dimecres
(dies de l'espectador)
22€
resta de dies 29€
compra avançada
(abans de la data d'estrena)

26€
amb descompte*
(excepte els dies de l'espectador)
24,50€
tarifa última fila
(en determinades funcions)
15€

*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.

Els dies feliços - trailer

La premsa ha dit 

Èxit rotund.Teatre ple cada nit i ovacions per a Emma Vilarasau i Òscar Molina, i per a Sergi Belbel, que firma un dels seus millors treballs: precís, claríssim, sense concessions ni extravagàncies. (···) Emma Vilarasau fa una feina excepcional, amb tots els matisos imaginables. És una Winnie vital, apassionada, lluitadora, realista, lúcida, infantil, melancòlica, lírica, burleta, pallassa, furiosa, aterrida, desesperada, invicta.”
Marcos Ordóñez (El País)


"Si ara mateix em fessin triar la interpretació més colpidora, més impressionant enregistrada a Barcelona en l’exercici teatral 2013-2014 que aviat s’acaba, crec que no en trobaria cap altra que superés la que Emma Vilarasau acaba d’oferir-nos al Lliure de Gràcia amb Els dies feliços de Samuel Beckett. El final de la representació, amb tot el públic pràcticament dempeus aplaudint l’actuació, sens dubte, excepcional de l’actriu, era la prova concloent d’un d’aquells fenòmens de seducció abassegadora que de tant en tant es produeixen entre l’escenari i el públic. (···) Pel que fa al llenguatge del rostre de Vilarasau, extraordinàriament explícit –l’actriu, realment immensa, sap ser melancòlica, trista, tràgica, còmica, grotesca, pallassa...–,aquesta expressivitat és el cor mateix de l’espectacle. Ni Peter Brook, ni Sanchis Sinisterra amb l’estimada i esplèndida Rosa Novell, ni al seu dia Carme Sansa..., van fer res semblant."
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)


“Sergi Belbel és un director que té molt en compte els espectadors i utilitza tots els elements d’una funció amb un propòsit clar i punyent: arribar a la platea. Així, l’espai escènic (Max Glaenzel) evoca una runa que podria ser la de Síria ara mateix. La il·luminació (Kiko Planas) juga amb la retina de l’espectador, amb els ulls fixats a la cara de l’actriu. I l’espai sonor (Jordi Bonet) és la remor de no sabem què, però omple l’atmosfera. Els dies feliços és un repte per a qualsevol actriu. Emma Vilarasau deixa que flueixi un personatge diríem que aliè a ella. Una mena de tendra pallassa que juga com un nen que no busca explicacions impossibles. Ara i aquí. I algun motiu perquè aquest sigui un dia feliç. Un somriure gelat.”
Santi Fondevila (Ara)


"Imponent Vilarasau. Emma Vilarasau, aclamada pel públic dempeus, exhibeix tota la seva gamma de recursos interpretatius en un rol que exigeix un enorme desplegament psicològic i gestual per servir les emocions i l’expressivitat que requereix la recreació de la per ella mateix denominada «partitura de la soledat» (···) El de Vilarasau és un exercici dramatúrgic d’una intensitat i exigència inusuals. La minuciosa direcció de Sergi Belbel és un dels elements en què se sustenta l’èxit de l’espectacle. (··· )El llenguatge, els gestos, les ganyotes i els silencis estan escrupolosament mesurats, però sense perdre l’espontaneïtat. L’actual versió d’aquesta tragèdia fa més visible la capacitat de resignació de l’ésser humà, la seva adaptació a les condicions més adverses i la seva esperança en l’amor.”
César López Rosell (El Periódico)
Els dies feliços de Sergi Belbel, Emma Vilarasau i Òscar Molina és la confirmació que des de Catalunya s'ha fet molt per restituir a l'obra de Beckett la seva veritable identitat: la rehabilitació de la figura del clown. Beckett va empènyer l'August com a últim representant d'una humanitat estupefacta, assetjada per un món postapocalíptic. (···) Un altre encert d'aquest muntatge és la relació que estableix amb la literatura distòpica que, com reconeix el programa de mà, és una opció dramàtica inusual. (···) Un espectacle que destaca més pel conjunt dels seus elements (director, actriu, actor, escenògraf, il·luminador) que per la brillantor determinant de les individualitats. La Vilarasau està molt bé, però no més que Rosa Novell o Carme Sansa, antecessores en el paper de la soterrada Winnie.”
Juan Carlos Olivares (Time Out)
“Nit d’estrena exultant al Lliure de Gràcia. Emma Vilarasau, una gran solista, va rebre una gran ovació emocionada, abraçada al seu Willie (Òscar Molina), que (···) es va aixecar de terra per saludar després de reptar per les roques durant tota la funció. En sortir del teatre, alguns recordaven altres Winnies, la de Rosa Novell o la de Sílvia Sabaté, la de la dona de Peter Brook… Cadascú té la seva Winnie. Des d’avui en tenim una altra, ben memorable.”
Bernat Puigtobella (Núvol)

“La magnètica interpretació de Vilarasau es veu reforçada per la impecable il·luminació de Kiko Planas i l’encertat espai sonor de Jordi Bonet. Sergi Belbel ha bastit un muntatge precís i delicat que aconsegueix transmetre plenament l’essència del text de Beckett. En definitiva, aneu  al Teatre Lliure i deixeu-vos seduir per la Winnie de La Vilarasau.”
Aída Pallarès (Núvol)

Tercer espectacle de la temporada 13/14 que s'ha guanyat el lloc en aquesta gràcies a l'entusiasme del públic. Emma Vilarasau és un cop més la Winnie de Sergi Belbel a Els dies feliços de Beckett. Un al·legat de la vida davant l'adversitat.
 
"Si ara mateix em fessin triar la interpretació més colpidora, més impressionant enregistrada a Barcelona en l’exercici teatral 2013-2014 que aviat s’acaba, crec que no en trobaria cap altra que superés la que Emma Vilarasau acaba d’oferir-nos al Lliure de Gràcia amb Els dies feliços de Samuel Beckett.” Joan-Anton Benach, La Vanguardia
 “Emma Vilarasau deixa que flueixi un personatge diríem que aliè a ella. Una mena de tendra pallassa que juga com un nen que no busca explicacions impossibles. Ara i aquí. I algun motiu perquè aquest sigui un dia feliç.” Santi Fondevila, Ara
 "Imponent Vilarasau. Aclamada pel públic dempeus, exhibeix tota la seva gamma de recursos interpretatius en un rol que exigeix un enorme desplegament psicològic i gestual. Un exercici dramatúrgic d’una intensitat i exigència inusuals” César López Rosell, El Periódico
 “Els dies feliços és la confirmació que des de Catalunya s'ha fet molt per restituir a l'obra de Beckett la seva veritable identitat: la rehabilitació de la figura del clown. Beckett va empènyer l'August com a últim representant d'una humanitat estupefacta, assetjada per un món postapocalíptic.” Juan Carlos Olivares, Time Out
 “Cadascú té la seva Winnie. Des d’avui en tenim una altra, ben memorable.” Bernat Puigtobella, Núvol
 “Èxit rotund.Teatre ple cada nit i ovacions. Sergi Belbel firma un dels seus millors treballs. Emma Vilarasau fa una feina excepcional, amb tots els matisos imaginables. És una Winnie vital, apassionada, lluitadora, realista, lúcida, infantil, melancòlica, lírica, burleta, pallassa, furiosa, aterrida, desesperada, invicta.” Marcos Ordóñez, El País