Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

El testamento de María

a partir de la novel·la homònima de COLM TÓIBÍN direcció AGUSTÍ VILLARONGA
Montjuïc
del 5 al 22 de març
Temporada 2014 - 2015

El testamento de María

Comentaris

intèrpret
Blanca Portillo María

traducció Enrique Juncosa / versió i adaptació Agustí Villaronga / escenografia Frederic Amat / vestuari Mercè Paloma / il·luminació Josep María Civit / so Lucas Ariel Vallejos / música original Lisa Gerrard
 
ajudant de direcció Martí Torras / ajudant d'escenografia Roger Orra / ajudant d'il·luminació Gane Gil / utilleria Jordi Vera / director tècnic David Pascual / tècnica de llums Sara Rey / producció executiva Javier Pérez Santana / producció en gira Pablo Ramos / distribució Jordi Buxó
 
coproducció Testamento, Grec 2014 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional i Avance - Producciones Teatrales
 
amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el MACBA

espectacle en castellà
durada 1h. 15' sense pausa
 
15/03 col·loqui amb la companyia després de la funció


seguiu #testamentodemaria al twitter

Horaris 
de dimarts a divendres 20:30h.
dissabte 21h.
diumenge 18h.
Preus 
tarifa a  
dimarts i dimecres
(dies de l'espectador)
22€
resta de dies 29€
compra avançada
(abans de la data d'estrena)

26€
amb descompte*
(excepte els dies de l'espectador)
24,50€
tarifa última fila
(en determinades funcions)
15€

*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.

El testamento de María - roda de premsa

El testamento de María - trailer

La premsa ha dit 

Blanca Portillo és una fera del teatre. Un temporal ben temperat que envolta l’espectador, l’ull de l’huracà que el xucla i el fa volar. Una pantera que commou amb la mirada. Una actriu amb una meravellosa dicció. Blanca Portillo és la mare de Jesucrist i la protagonista de la relectura que Colm Tóibín fa de les hermenèutiques sagrades escriptures. (···) És fantàstic com l’actriu dóna credibilitat a la dona. (···) Villaronga firma una posada en escena visualment atractiva, amb una evocadora i també intrigant escenografia de Frederic Amat.
Santi Fondevila (Time Out)


"Commovedora, intensa, però sobretot creïble. Blanca Portillo, dirigida pel cineasta Agustí Villaronga en el seu debut teatral, interpreta al Teatre Lliure un dels millors rols de la seva carrera. (···) Són 70 minuts de progressiu crescendo dramàtic de la intèrpret. El dolor dels terribles successos del Calvari i el record dels feliços moments de la infància del seu fill s’entremesclen en la narració. (···) L’actriu madrilenya trasllada la humanitat del seu personatge amb una força i convicció que emocionen.”
César López Rosell (El Periódico)


Una gran actriu, enorme actriu, immensa Blanca Portillo, ens regala al Teatre Lliure una importantíssima creació: El testamento de María, de l’autor irlandès Colm Tóibin (1955). (···) Portillo interpreta el seu paper amb un allau de moviments escènics, amb una energia i un vigor que sorprenen i corprenen, que esgoten l’admiració. Possiblement no caldria ni tan sols ornar voluptuosament l’espai que es converteix en un adequadíssim quadre-paret de Frederic Amat (···) Però allò que compta, allò que s’imposa, allò que fa innecessari qualsevol ornament és la força de la Portillo, una força abassegadora que a més es modul·la i es fa música brutal de la desesperació o so suau de la dolcesa... de la Portillo. Un gran text, una gran actriu. Què més es pot demanar?
María José Ragué (El Mundo)


Brutal interpretació de Blanca Portillo de El testamento de María en el Teatre Lliure (encara en escena, fins al 22 de març), a partir d'un llibre impressionant i revelador del gran Colm Tóibín que està traduït al castellà per Enrique Juncosa (Lumen) i al català per Maria Rosich (Amsterdam). Una mirada insòlita al dolor d'una mare davant del sofriment del seu fill, des de la incomprensió pels deliris que transformen els fets històrics en aquesta religió redemptora que després coneixerem com a 'cristianisme'. No cal que us ho digui: els talibans locals l'han qualificada de 'blasfema'. Una lliçó de teatre."
Xavier Antich
(La Vanguardia)

“La seva Maria no és divina, sinó que és humana, perquè mira Jesús com el seu fill i no com el Fill de Déu. Blanca Portillo és aquesta mare torturada per la incomprensió i la ràbia. (···) Amb la funció, Portillo permet que la Verge Maria pensada per Tóibín es reconciliï del seu silenci de 2.000 anys i confessi. Portillo viu en una màquina del temps. (···) L’espai escènic és tàntric. La llum, molt mesurada, amb continus canvis per fer aflorar els espais i els tons del drama més adequats. L’espai, sonor, quasi imperceptible però alhora indispensable. Un treball molt intel·ligent per presentar un text difícil, complicat de fer atractiu a escena. Portillo sap cridar cap endins; generosa, mostra una profunditat als seus ulls com el pou en què es renta Maria.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)


“És important tenir en compte que abans que interpretés El testamento de María Blanca Portillo ja era, de feia molt temps, una actriu immensa. (···) Portillo, sola, quieta, davant d’un faristol o d’una taula, és capaç d’enlluernar l’auditori molt més de l’hora i quart que dura l’espectacle. (···) Excel·lent l’escenografia de fons de FredericAmat, un esplèndid retaule de la quotidianitat, un bon quadre de la menestralia més humil a la qual viu abraçada Maria,anys després d’haver patit el gran trasbals.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)

La perla d’aquest Grec, perla duríssima, fosca, convulsa i bella, ha estat per a mi El testamento de María, de Colm Tóibín, a la capella del Convent dels Àngels,un espectacle que havia de fer la Rosa Novell i que després va passar a mans de Blanca Portillo, a las ordres d’Agustí Villaronga, en el seu imaginatiu i treballadíssim debut com a director teatral. (···) Extraordinària, terrible interpretació de Blanca Portillo, que et manté en suspens del principi al final. Quin castellà tan net, tan ben dit, tan ben sentit, i com sacseja els seu cos, paraula rere paraula. S’ha de veure com passa la Portillo per totes les estacions del seu viacrucis, com ens fa veure totes les dones que habiten al seu cos, perquè tan aviat veus una refugiada d’avui dia com una camperola medieval, avarada en un univers desolat; i a una dona tan indomable com Joana d’Arc. (···) Vaig pensar en Pasolini; a estones, en el subtracte terra, humil, proletari, de L’evangeli segons Sant Mateu, però aquell evangeli era molt fidel al text bíblic, i vaig tornar a pensar, és clar, en Mamma Roma, i en el seu fill agonitzant sobre un tauló a la presó de Regina Coeli. (···) El testamento de María ha estat quatre dies al Grec. El podran veure, gràcies a la coproducció amb el CDN, al Valle-Inclán, a partir del 19 de novembre; al març al Lliure, i gira per Espanya: no se’l perdin.”
Marcos Ordóñez (El País)


“Superba actuació de Blanca Portillo. Dicció perfecta, precisió en la tragèdia i en la narració de la quotidianitat, gestos absolutament sincronitzats –en alguna escena massa, fet que denota el debut del director– i el moment d’excepció, un crit no pronunciat que comprèn tot el dolor de la humanitat.”
Teresa Ferré  (Notes d'escena)


“En aquest monòleg de setanta minuts forrellat de claus, sang i llàgrimes, la Portillo –em permetin el «la» admiratiu– fa un pas més en una carrera plena d’èxits. Amb La vida es sueño va rebre tota mena d’elogis. A El testamento de María està millor, més humana i commovedora, potser perquè al Segismundo, que aconseguia fer gran, li faltava el dolor que sí que té la mare de Natzaret. Portillo esquiva el perill de tots els grans intèrprets, convertir-se en còpies, de vegades caricatures d’ells mateixos, i no es descuida de compondre , d’insuflar el seu alè propi a la seva criatura.(···) Tot troba un bonic vehicle en aquest muntatge gens petit amb què el cineasta Agustí Villaronga debuta com a director teatral. Deixant de banda una entesa perfecta amb Portillo, destaquem la bellesa de la seva posada en escena, una mena d’armari del rebost antic firmat per Frederic Amat i format per prestatges de fusta i trampes secretes. Una part és delectació visual pura –per què no? L’espai buit dut a les últimes conseqüències pot acabar amb la bellesa de l’escena, però en part serveix per al joc i la narració: Portillo/Maria es renta en pous que apareixen a terra, prepara plats en taules que sorgeixen d’entremig del fenc, canvia d’hàbit i de vel emparada en els racons d’aquesta casa del seu exili grec...Tot afavoreix que hi hagi teatre més enllà del text, que un monòleg es converteixi, recolzat en una actriu, en un diàleg amb l’escena.”

Miguel Ayanz (La Razón)


Hi ha moments que la disquisició davant d’un treball actoral no té sentit; queda paralitzat el seny i només el costum reiterat d’intentar torbar una explicació per a tot impedeix que la ment se’n vagi per les branques de la fascinació i l’èxtasi; verbigràcia, Blanca Portillo a El testamento de María. En qüestió d’actors/actrius sóc un brechtià que creu poc en el famós distanciament de Bertolt Brecht. La Portillo no és brechtiana ni paradoxal (Diderot). És una força de la natura desfermada dalt d’un escenari ; devastadora, però sense cap excés. (···)  A El testamento de María gira del revés la història bíblica de la mare de Déu, i posa del drets els fonaments canònics de l’art d’interpretar. La primera cosa és de l’autor i del director; no cal entrar en discussions sobre les mentides ordides pels evangelistes; qualsevol apòcrif, pel que fa a l’heterodòxia, pot arribar més lluny que aquest text de Colm Tóibín molt ben dirigit pel ferm pols d’Agustí Villaronga en el marc d’una escenografia plena de ressorts i de sorpreses. La segona cosa de què parlo, l’art d’actuar, és qüestió del geni, és a dir, Blanca. Avui Blanca Portillo és una actriu total: l’art suprem d’interpretar.”
Javier Villán (El Mundo)

“La traducció, d’Enrique Juncosa, en un castellà molt bo, sona ferma però alada en la veu propera, àmplia i plena de registres emotius de Portillo, una actriu sincera i brava en cada passatge. Agustí Villaronga i ella han ancorat la paraula en una partitura cinètica eficaç visualment, y el director ha donat al muntatge una textura un punto arcana i enigmàtica (···). El testamento de María ofereix un punt de vista humà, càlid i gens sacre sobre esdeveniments que van determinar la nostra època, suportat en escena a pulmó per una actriu corredora de fons, la felicitat de la qual a l’hora de rebre els aplaudiments del públic dret va transcendir, amb la seva veritat, qualsevol interpretació anterior.”
Javier Vallejo (El País)

Espectacles Relacionats 
Un enemic del poble

Agustí Villaronga, Frederic Amat i Blanca Portillo relaten la història de Jesús de Natzaret segons la seva mare. Un evangeli pagà.
 
L'actriu Blanca Portillo protagonitza una audaç revisió de la figura de Maria, convertida en una simple camperola a qui han pres l'únic fill a causa d'una decisió divina que no comprèn. L'irlandès Colm Tóibín ens ofereix aquest sorprenent monòleg teatral amb una Maria pagana que passa els seus últims dies a Efes, turmentada per l'odi terrible que s'ha desfermat en contra de Jesús i vigilada pels deixebles del seu fill. Ella sap que n'hi ha algun que escriu mentides, per això ens vol explicar què va passar realment.
El director Agustí Villaronga porta a escena la història en un muntatge que recupera la cara més humana de la mare de Déu, una dona que ens mostra un calidoscopi d'emocions mentre reviu els fantasmes del passat a les portes de la mort.
L'artista Frederic Amat signa l'escenografia del muntatge, que compta amb música de la compositora i cantant australiana de Dead Can Dance Lisa Gerrard.